5/11/13

Ese momento agridulce del post-parto

Hoy, mientras comía y paseando por la red he caido en un blog del que estoy contenta de que la casualidad hiciera el encuentro.

Quiero compartir con vosotros el post de: Mareta meva
Podeis seguir-la mediante su nuevo blog maretameva.wordpress.com

Le agradezco su post con toda el alma. ya que a mi me ha hecho retroceder en el tiempo 3 años y medio...Gracias Cris!!


Mareta meva, el post part... Amics i familiars, llegiu, llegiu!


La imatge d’una parella, entre llençols blancs amb un nadó que dorm plàcidament….
La imatge d’una parella abraçada al sofà d’un menjador impol·lut mentre un nadó mama amb cara de satisfacció…
La imatge d’una parella que s’acarona mentre mira embadalida a un nadó que somriu…
La imatge d’una dona que fa footing amb un cos esvelt una setmana després de parir mentre la seva parella, fa pell amb pell amb un nadó que observa en silenci…
La imatge d’un recent nascut rosadet i tot ple de saxons que es descobreix les mans…
La imatge del silenci, de la pau, de la tranquil·litat, de l’amor, de la complicitat…
Si, sovint i sobretot si és el nostre primer embaràs somiem en aquests moments, tan màgics, tan íntims…somiem en aquests clitxés que hem vist a pel·lícules, a anuncis de la tele, a fotos de revistes…
I després arriba el Ko’s, les decepcions, les baralles, la por, l’angoixa, la fredor…
I és que un post part, sovint, no té res a veure amb aquestes imatges…
Una dona que acaba de parir, hormonada fins les celles, és una lleona, una mamífera, una animal…
Una dona que acaba de parir i sobretot si no té ajuda, és una dona que ha passat de tenir un nadó a la panxa a tenir-lo fora, i el nadó ha passat de rebre calor constant, olor, i aliment sense talls a deixar de tenir-ho, a rebre massa llum, massa visites i massa sorolls…
La mare, que poques vegades haurà estat tanta estona amb les mans ocupades només pot estar pel seu fill…
El pare, no sap ni on posar-se.
La lactància pot ser moltes vegades, no tant meravellosa…La llet sembla que no arriba mai el tercer dia, tothom hi diu la seva, les males posicions i la poca experiència provoquen clivelles i quan per fi arriba la llet, ingurgitacions, mastitis…Tothom en sap més que tu i tu, que amb els ànims de lleona vols per damunt de tot el bé del teu fill/a, mataries a qualsevol que et fa un comentari.
El pare, segueix desubicat…
Sovint, el part no ha estat respectat, i per desgràcia portem un tou de punts al periné… Ens costa moure’ns , estem cansades i les visites no ens deixen dormir.
Dorm quan dormi el nadó” et diuen les veus expertes…
A si? I qui fa els àpats? qui neteja? Qui fot fora les visites?
Hauria d’estar prohibit presentar-se a casa d’una recent-parida sense un parell de tuppers i ganes de rentar plats… Hauria d’estar prohibit que a més d’atendre visites, les mares hagin d’estar arreglades i amb un somriure forçat.
Visites: Deixeu-vos de tanta robeta de recent-nascut i recolliu la roba bruta, siusplau!
Passen els primers dies i el nadó dorm, si, però no quan nosaltres ho fem…Per tant, les nits plàcides que havíem tingut, s’han acabat…
Les setmanes passen i la gent no té altre cosa que fotre que preguntar-te: “com dorm el nen?”
Quan dius que “no dorm”, destapes l' olla de consells i saviesa de tothom qui t’envolta, inclús dels que no tenen fills…
Les setmanes passen i les tetes encara et fan mal, i aquest nadó que hauria d' estar envoltat de pètals de roses sembla un alien incansable , un xupòpter de 52 centímetres que ha decidit que no et donarà treva.
El pare, segueix sentint-se desubicat. Fa el que pot, però no és suficient.
Arriba la quarantena, i a partir d’aquí, la societat decideix que ja estàs bé, que els 13 punts d’episiotomia ja no els notaràs, que les clivelles ja estan superades i que el nadó ja dorm com a mínim 6 hores seguides. Que ja tornes a estar 100% tu i que pagaries per fotre un bon clau.
Tornes del ginecòleg i la teva parella ja et mira amb ullets brillants, i tu penses que no ets normal. Que alguna cosa et passa…Et trobes encara feta un nyap, però la gent et mira com si aquesta etapa ja hagués hagut d’acabar perquè ja fa 40 dies que has parit!
I així passen i passen els dies…Notes que et fas pipi cada vegada que esternudes, no tens ganes de sexe, les teves tetes ja no són teves i fa setmanes que no dorms dues hores seguides. La casa sembla un quadra i no tens temps ni de depilar-te. La gent et diu que has de sortir i tu només pensar que t’has d’enfundar en uns texans de pitillo i que t’has de planxar el cabell ja tremoles….L’únic que et reconforta és que el teu bebé et mira enamorat…si, sembla que sigui l’únic que et mira així. És l’únic que no et jutja, és l únic que no li importa si fa tres dies que no et rentes el cabell… Ell només vol els treus braços i realment tu només vols els seus… La teva parella comença a estar mosca, però perquè no ho entén, però ja ho farà…
El post part és una etapa activíssima de l’embaràs i el part, i segurament és la més llarga i la més delicada. Si, el post part pot durar molts mesos, inclús anys... en canvi és la que més desapercebuda passa, i un post part desapercebut per la gent teu voltant és un autèntic infern.
Una dona quan pareix necessita un tribu, que l’ajudi, que l’escolti i que li acariciï el cabell…necessita un mirada còmplice que li digui que ho està fent bé, necessita poder dormir una estoneta. Una mare en un post part, necessita massatges, que li facin un bon plat de sopa i que li rentin la roba.
Una mare en un post-part no necessita sexe, sinó amor incondicional, no necessita retrets ni baralles. Necessita tenir-ho tot controlat. Una mare en un post-part necessita a la seva mare. Una mare en un post-part necessita silenci de tothom menys del seu bebé…Necessita poder centrar-se en conèixer el seu fill i captar totes les senyals. Una mare en un post-part no necessita ser la mare de la seva parella.
Una mare en un post-part li bufa completament el que passi fora de casa seva i només somia en un bany calentó amb unes espelmes i olis essencials…

Una mare en un post part és una dona que se sent perduda i necessita retrobar-se amb ella mateixa, i això és temps , perquè ella ha canviat, ara és mare, ara és una dona nova , una dona més dona que mai. 

Llibre recomanat: http://www.mundotueris.es/es/parto-y-nacimiento/83-postparto-seguro.html

Bienvenidos a mi blog! Benvinguts al meu blog!

Buenas,

Os quería dar la bienvenida a mi espacio, y desde este preciso momento el vuestro, ya que si mis escritos pudieran ayudar alguna mujer a conseguir un sueño común como el de ser madre,me daria por total satisfecha.

Un sitio que me sirve para expresar y dar a conocer mi estado de animo o bien un modo de diario para una etapa de la vida como es la que ahora me toca pasar, que es la fase previa para llegar a nuestra meta ....SER PADRES!!

Sé que algún día lo conseguiremos hemos estado muy cerca pero no tiraremos la toalla no ahora , en este momento toca luchar, luchar por lo que quiero, y se que lo vamos a conseguir, estoy segura!!

Son momentos duros, momentos que no entiendes el porque nos ha tocado vivirlo, pero también momentos que nos refuerzara como pareja y como personas...

Porque esto es una carrera de fondo, y no de velocidad...tarde o temprano llegara!!

Esta guerra la vamos a ganar ...porque no hay contrarios somos nosotros quien ponemos los limites!

2014

Han pasado unos años desde este primer encuentro, y por fin podemos decir LO CONSEGUIMOS somos padres y estamos orgullosos de nuestro empeño. El esfuerzo ha valido mil veces la pena.

En este blog podeis encontrar, a parte de nuestra lucha por conseguir nuestro sueño, cositas que nos enseña cada dia nuestro pequeño, información de interés para salir con peques y un pequeño diario de lo que nos encontramos a medida que va creciendo . ( lactancia, post-parto, colegio, salidas ...)


Espero os guste, soys bienvenidos/as!!

**************************************************
2007

Bones,
Us voldria donar la benvinguda al meu espai ,i des de aquest precís moment el vostre, ja que si els meus escrits poguessin ajudar a una dona a arribar al nostre somni de ser mares, em donaria per total satisfeta.

Un lloc que em serveix per expressar i donar a conèixer el meu estat d'ànim o bé una mena de diari per una etapa de la vida on ara hi passo que és la fase prèvia per arribar a la nostra meta....SER PARES !!

Sé que algun dia ho aconseguirem hem estat molt a prop però no llençarem la tovallola, no ara no en aquest moment, ara toca lluitar, lluitar per lo que vull , i sé que ho aconseguirem, n'estic segura !!

Són moments durs, moments que no entens el perquè ens ha tocat viure, però també moments que ens reforçarà com parella i com persones...

Perquè això és una carrera de fons, i no de velocitat... tard o d'hora arribarà!

Aquesta guerra la guanyarem, ja que no hi ha contraris... som nosaltres qui posem els límits!

2014

Han passat alguns anys des de la primera trobada, i per fi podem dir que HO HEM ACONSEGUIT, som pares i estem orgullosos de la nostra empenta. L'esforç ha estat mil vegades recompensat.

En aquest blog podeu trobar des dels nostres principis i la nostra lluita per aconseguir el somni, fins al dia d'avui tot un seguit de post amb cosetes que ens ensenya el nostre tresor...(lactància, post-part, escola, sortides...)

Espero us agradi, sigueu benvinguts/des!!

-2014-

Un nuevo dia

Un nuevo dia
Un nuevo principio...una nueva ilusión!!